Salta al contingut principal

Pablo Milanés, in memoriam

Dimarts 22 de novembre de 2022

Aquest matí, la ràdio ha anunciat la mort del cantautor cubà Pablo Milanés, als 79 anys. Han acompanyat la notícia amb una de les seves cançons més emblemàtiques, Yolanda. L’estic escoltant mentre escric aquestes quatre ratlles. És una preciosa declaració d’amor de Milanés vers la seva companya, Yolanda Benet, amb una melodia lenta i aparentment senzilla, però que t’atrapa de seguida.

Penso que la mort de Milanés haurà colpit especialment a Sebas Parra, ja que sempre l’ha tingut com un referent. Ho explica al seu llibre Rostolls, quan recorda que, l’any 1976, amb només trenta anys, va descobrir Pablo Milanés gràcies a la cançó reivindicativa i revolucionària La vida no vale nada:

La vida no vale nada
si no es para perecer
porque otros puedan tener
lo que uno disfruta y ama.

La vida no vale nada
si yo me quedo sentado
después que he visto y soñado
que en todas partes me llaman.

La vida no vale nada
cuando otros se están matando
y yo sigo aqui cantando
cual si no pasara nada.

La vida no vale nada
si escucho un grito mortal
y no es capaz de tocar
mi corazón que se apaga.

La vida no vale nada
si ignoro que el asesino
cogió por otro camino
y prepara otra celada.

La vida no vale nada
si se sorprende otro hermano
cuando supe de antemano
lo que se le preparaba.

La vida no vale nada
si cuatro caen por minuto
y al final por el abuso
se decide la jornada.

La vida no vale nada
si tengo que posponer
otro minuto de ser
y morirme en una cama.

La vida no vale nada
si en fin lo que me rodea
no puedo cambiar cual fuera
lo que tengo y me ampara.

Y por eso para mi
la vida no vale nada.

La lletra d’aquesta cançó és un crit desesperat davant la passivitat, tant  individual com col·lectiva, davant les injustícies flagrants que ens envolten. Suposo que Pablo Milanés la va escriure pensant en tot allò que va passar a Cuba després de la Revolució de 1959, liderada per Fidel Castro. Però, dissortadament, el seu missatge continua totalment vigent, és atemporal.

___________________________

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Israel i Palestina, un conflicte irresoluble?

Divendres, 28 de novembre de 2025 Rami Elhanan, israelià. El 4 de setembre de 1997 va perdre la seva filla Smadar, a punt de complir 14 anys, quan tres suïcides palestins varen fer esclatar els explosius que portaven enganxats al cos en un cèntric carrer de vianants de Jerusalem occidental. A més d’ells i de Smadar, varen morir quatre persones més. Bassam Aramin, palestí. El 16 de gener de 2007, la seva filla Abir, de 10 anys, quan anava a l’escola d’ Anata —una vila palestina al nord de Cisjordània —, va rebre al clatell l’impacte d’una bala de goma llançada per un policia de fronteres israelià. La fractura del crani li va provocar la mort al cap de poques hores a l’hospital Hadassah de Jerusalem. Dos pares —un israelià i l’altre palestí— la vida dels quals va quedar esberlada per la mort violenta de les seves filles. Davant d’un horror així, la majoria reaccionaríem amb odi i amb l’instint primari de venjança. Però ni en Rami ni en Bassam varen cedir a aquesta resposta immediata. Ra...

Un emotiu article sobre la mort

Diumenge, 22 de febrer de 2026 L’entrada d’avui és la reproducció fil per randa del text de l’article La vida y la muerte por correo electrónico , del periodista Borja Hemoso , que aquest darrer diumenge de febrer publica El Pais Semanal . L’article recull la conversa que el periodista manté amb Enrique Bonete , catedràtic de Filosofia de la Universitat de Salamanca i autor del llibre Querido profe, me invaden las tinieblas, que va publicar l’editorial Ariel a finals de l’any passat.     La temàtica de l’entrevista i també la seva qualitat i emotivitat, m’han animat a fer-ne difusió a través d'aquest blog. ________________ LA VIDA Y LA MUERTE POR CORREO ELECTRÓNICO El catedrático de Filosofía Enrique Bonete recibió un correo de una antigua alumna que contaba que tenía cáncer, que tenía miedo y que recordaba sus clases de Ética de la muerte. Pasaron dos años escribiéndose. De ahí salió un libro.   Enrique Bonete (Foto...

Els drets humans i la immigració

Diumenge, 14 de desembre de 2025 L’article 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) estableix que «tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat». Dels trenta articles que integren la Declaració, aquest és el més breu, el més directe i, probablement, el més essencial. Tanmateix, també és un dels més vulnerats, especialment en allò que fa referència a la immigració. Des de fa anys, aquesta qüestió s’ha convertit en un dels eixos discursius centrals de les campanyes electorals a la majoria de països europeus, als Estats Units i en nombrosos estats d’arreu del món. Les situacions de pobresa, inestabilitat i inseguretat en els països d’origen empenyen moltes persones a cercar una vida millor a Europa, amb l’esperança de trobar-hi les condicions mínimes que els permetin viure amb dignitat i seguretat, tal com proclama la DUDH. Les més afortunades hi accedeixen com a turistes i hi romanen de manera irregular; d’altres es veuen obligades a fer-ho clandesti...