Apunts de vida

Divendres, 28 d'octubre de 2022 Passejo de bon matí per les Deveses de Salt tot trepitjant les fulles esgrogueïdes que encatifen el camí emmarcat de pollancres que transcorre entre camps erms. Bufa un vent fluix que balanceja les capçades dels arbres i omple la devesa d’una música misteriosa i monòtona, quasi imperceptible, que esmorteix el rum-rum llunyà dels cotxes de l’autopista que fa poc he deixat enrere. No sé per quin set sous em ve al cap la portada del llibre de memòries de Salvador Sunyer  [1] – A la vora del camí [2] – on ell apareix fotografiat en un sender de les deveses de Salt. Ben segur que aquests camins per on passejo tenen incrustades les petjades silencioses d’en Salvador, potser abstret intentant enllestir la rima d’algun dels seus poemes. Sempre agrairé a la vida que em donés l’oportunitat de conèixer i tractar en Salvador, un saltenc de socarrell, fet a sí mateix, íntegre i generós com no n’hi ha gaires, amb unes conviccions fermes i contrastades, mestre i ...

Dimecres, 26 d’octubre de 2022 En aquest món tan convuls, inquietant i incert que ens ha tocat viure, la poesia apareix com un dels pocs refugis que ens queden per preservar la nostra identitat com a persones. He trigat massa anys en adonar-me de l’enorme poder que la bona poesia –la poesia sincera, la que surt del fons de l’ànima– pot arribar a tenir en el meu esperit. Quin gaudi més profund descobrir i compartir els sentiments més íntims del poeta que emanen de les paraules sàviament entreteixides d’un poema! A partir de la lectura de Joan Vinyoli i de Joan Margarit he tornat a acostar-me a la poesia. Em són poetes propers, entenedors, que m’ajuden a ordenar els pensaments esbullats que massa sovint em corsequen, conscient com soc que el final del trajecte és, inevitablement, cada cop més proper, potser imminent.    Joan Vinyoli (1914-1984)                             Joan Margarit (1938-2021) Per...