Dimarts, 27 de maig de 2025 Surto de casa amb el cistell per anar fins al mercat a comprar per dinar. En el hall de l’escala em trobo en Pablo, el veí del tercer segona, que torna de passejar la gossa. Li pregunto com es troba. Fa un parell d’anys que el varen operar d’urgència d’un càncer de pròstata molt agressiu. Tot i que la intervenció va anar bé, des d’aleshores pateix incontinència urinària i ha de dur penjada una bosseta per recollir l’orina. Li pregunto com ho porta. Fa cara de resignació. —Qué quieres que te diga. Estoy vivo, que es lo que importa —em respon. —Ànims, Pablo. Ja veuràs com tard o d’hora els metges trobaran una alternativa a la maleïda bosseta —li dic per encoratjar-lo. En Pablo té la meva edat i fa molts anys que ens coneixem. Mai havia estat malalt. Tinc molt clar que, a partir dels setanta —si no ha passat ja abans—, la salut es pot torçar en qualsevol moment, sense cap avís previ. Per això m’alegro de la sort que m’ha acompanyat fins ara. Camino per la ...
Dia a dia d'un jubilat