Apunts de vida

Dissabte, 31 de gener de 2026   El  riu Onyar és el denominador comú de quatre històries breus — Una finestra al riu ,  El conill ,  L'aiguat  i  Una tarda d'agost—  aplegades sota el nom genèric  L'Onyar .  Són un recull desordenat de flaixos de records d’infantesa i d’entrada a la pubertat, situats a finals dels anys cinquanta i principis del seixanta. Les vaig escriure l'any 2022.  No cal dir que he fet ús de la imaginació per omplir els buits o les faltes de concreció de la meva ressentida memòria.     UNA TARDA D’AGOST   Estic escarxofat damunt la vànova del llit dels pares, talment com l’ Home Vitruvi , de Leonardo da Vinci. He obert de bat a bat la finestra del dormitori perquè hi entri la claror de la cuina, on hi peta de ple el sol d’aquesta ensopida tarda d’agost. Tot i haver obert el balcó del darrere del pis i les finestres de la galeria, no circula ni un bri d’aire: la xafogor és asfixiant. No tinc g...

Divendres, 30 de gener de 2026 Des de fa anys, amb la M. Rosa, tenim la rutina —els dimecres— de desplaçar-nos fins a Barcelona per estar, a la tarda, una estona amb la nostra neta Sira i els seus pares. Els matins els aprofitem per visitar indrets desconeguts de la Barcelona menys turística. Avui el dediquem a passejar pel barri de Sant Andreu, on viu la Sira. És el migdia d’un dimecres feiner d’aquest mes de gener tan plujós i fred. El sol, per fi, ha aconseguit treure el nas per entre els núvols grisos i ens envia una escalforeta tímida que convida a passejar. Asseguts en un banc de la Plaça del Comerç , m’entretinc mirant el traginar de la gent, amunt i avall.   És una plaça petita i acollidora, a tocar del carrer Gran, envoltada de botigues, amb un quiosc al lateral i una font negra de ferro colat, amb un esvelt fanal al damunt, just al centre. Consulto al mòbil la història d’aquesta plaça. Així m’assabento que els andreuencs la coneixen popularment com la Plaça del Rello...

Dissabte, 24 de gener de 2026 Aquest escrit, de l’estiu del 2024, me’l va inspirar la lectura d’una de les columnes dominicals del diari El País que Manuel Vicent —per a mi, un dels millors articulistes actuals en llengua castellana— dedicà al fet d’envellir. Per a mi envellir, és a dir fer-se vell —malgrat que alguns, eufemísticament, en diguin «fer-se gran»— és, es miri com es miri, una mala jugada que la vida ens reserva a la majoria dels humans quan ens acostem al tram final de la nostra existència. No comences a prendre consciència que envelleixes fins que apareixen els primers petits problemes de salut —que no pas malalties greus— que no acaben mai de guarir-se del tot, sinó que van engruixint la motxilla de patologies amb les quals et tocarà encarar els darrers anys de vida: la hiperplàsia benigna de pròstata, que et fa orinar amb més freqüència de l’habitual; l’artrosi del genoll, que et dificulta pujar i baixar escales; la progressiva degeneració de la còrnia, que et crea pr...

Dimarts, 20 de gener de 2026 El  riu Onyar és el denominador comú de quatre històries breus — Una finestra al riu ,  El conill ,  L'aiguat  i  Una tarda d'agost—  aplegades sota el nom genèric  L'Onyar .  Són un recull desordenat de flaixos de records d’infantesa i d’entrada a la pubertat, situats a finals dels anys cinquanta i principis del seixanta. Les vaig escriure l'any 2022.  No cal dir que he fet ús de la imaginació per omplir els buits o les faltes de concreció de la meva ressentida memòria. L'AIGUAT   Amorrat al vidre de la finestra de la galeria de la cuina, miro esporuguit l’Onyar, que corre veloç sota els meus peus. És un gegant foll que udola amb fúria, mentre arrossega, riu avall, troncs i més troncs d’arbres arrabassats de la llera des de ves a saber on. Les soques s’estampien contra la pilastra del pont de Sant Agustí, i les bocasses dels enormes remolins que s’hi formen els engoleixen en un tres i no res. Em tapo les o...