Apunts de vida

Dissabte, 20 de desembre de 2025 Els que tenim la sort d’haver arribat a una edat avançada hem tingut l’ocasió, en un moment o altre, de viure de prop la mort: la d’un familiar proper, la d’un amic d’infància, la d’una persona que apreciàvem... Però, tot i ser conscients que tard o d’hora ens visitarà la Parca, evitem sovint parlar de la mort. Retrat del Faium El fet que la lectura triada aquest més en el grup «Estovalles Blanques» , fos Qüestions de vida i mort, d’ Iona Heath , ens ha portat a parlar obertament de la mort. És a partir de la lectura del llibre, de la tertúlia que hem mantingut i, sobretot, de les meves conviccions, que m’animo a escriure sobre el tema. El llibre de la metgessa i escriptora britànica Iona Heath comença amb una cita de l’escriptor suec Sven Lindqvist que, amb una visió molt pessimista de la nostra existència, redueix la vida a un simple compte enrere cap a la mort: «La societat, l’art, la cultura, tota la civilització humana no són   més que e...

Dijous, 18 de desembre 2025 Fa un parell d'anys, allà al bell mig de l’Atlàntic, mentre visitava les famoses fumaroles del poble de Furnas –un petit municipi de l’Illa de Sant Miquel de l’arxipèlag de les Açores–, vaig veure una parella de joves testimonis de Jehovà amb la típica paradeta muntada a la vorera del carrer. L’attrezzo –la tipologia dels plafons expositors, els fullets de propaganda i fins i tot la indumentària dels dos joves– era pràcticament idèntic al que em trobo sovint a Salt, a tocar del mercat, o a la sortida de l’estació de rodalies del passeig de Gràcia de Barcelona. I, a la vista del que he pogut comprovar a la web de l’organització ( jw.org ), aquest mateix forniment és el que utilitzen tots els seus seguidors arreu del món, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Actualment, en aquests expositors s’hi anuncien cursos gratuïts d’interpretació de la Bíblia, que per a ells és l’única font de referència en qüestions doctrinals. També s’hi formulen preguntes sup...

Diumenge, 14 de desembre de 2025 L’article 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) estableix que «tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat». Dels trenta articles que integren la Declaració, aquest és el més breu, el més directe i, probablement, el més essencial. Tanmateix, també és un dels més vulnerats, especialment en allò que fa referència a la immigració. Des de fa anys, aquesta qüestió s’ha convertit en un dels eixos discursius centrals de les campanyes electorals a la majoria de països europeus, als Estats Units i en nombrosos estats d’arreu del món. Les situacions de pobresa, inestabilitat i inseguretat en els països d’origen empenyen moltes persones a cercar una vida millor a Europa, amb l’esperança de trobar-hi les condicions mínimes que els permetin viure amb dignitat i seguretat, tal com proclama la DUDH. Les més afortunades hi accedeixen com a turistes i hi romanen de manera irregular; d’altres es veuen obligades a fer-ho clandesti...

Divendres, 12 de desembre de 2025 Aquests darrers dies m’he delectat rellegint Octubre* , de Miquel Pairolí , el dietari que ja fa uns quants anys em va permetre descobrir aquest escriptor i articulista gironí, traspassat prematurament l’any 2011, amb només cinquanta-cinc anys. En aquest dietari la prosa de Pairolí transcorre amb una serenor i una calma que m’han acompanyat des del primer paràgraf de la primera narració La creació : Migdia de novembre. Diumenge. Fa un dia clar, de cel blau, només amb un punt de boirina. El sol llueix amb aquella intensitat lluminosa, radiant que té en els bons dies de l’hivern o en els de tardor madura, com avui. De bon matí hi havia una glaçada intensa. La blancor del gebre cobria els camps, que semblaven nevats. S’ha fos i n’ha sorgit l’herba verda i arranada, que sobreviu al fred, i la terra fosca, tendra, amarada d’aigua. Parolí lliga aquesta delicada descripció de la natura que observa des de la finestra de casa amb la interpretació de La creaci...