Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2025

Arran de la mort del papa Francesc

Dimarts, 21 d’abril de 2025 Ahir, coincidint amb el dilluns de Pasqua, va morir de matinada Jorge Mario Bergoglio , el papa Francesc de la Església Catòlica. Com era d’esperar, la notícia es va escampar immediatament i, des d’aleshores, els mitjans de comunicació d’arreu del món no han parat de glosar la figura del papa Francesc, un personatge controvertit, enaltit per uns i vilipendiat per altres, com acostuma a passar amb qualsevol figura pública rellevant. Molts països han declarat tres dies de dol nacional. No és la meva intenció prendre partit a favor o en contra del papa Francesc, sinó aprofitar l’avinentesa per reflexionar breument, en veu alta, sobre la meva religiositat. Tot i que els meus pares no eren especialment religiosos, em van batejar per esdevenir, com ells, membre de l’Església Catòlica. Aleshores no hi havia cap altra alternativa, atès el nacional-catolicisme que regia a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista. Per això, la meva infantesa i bona part de la m...

La Carme

Divendres, 11 d’abril de 2025 Fa una setmana, al teatre de Can Panxut de Salt, es va celebrar l’acte públic de nomenament de la Carme Carbó i Casellas com a Filla Predilecta de la vila de Salt . L’acte, a banda de les autoritats locals, va aplegar molts familiars, amics i coneguts de la Carme. L’aforament del teatre va resultar del tot insuficient i força persones van haver de seguir l’acte des de la plaça on hi havia instal·lada una pantalla gegant. Com a instructor que vaig ser de tot el procés de nomenament de la Carme com a Filla Predilecta iniciat l’octubre de l’any passat, vaig haver d’intervenir durant l’acte fent un panegíric dels seus mèrits. Per tal de trencar la formalitat obligada del meu discurs vaig acabar-lo amb un to més distés dient que, des del meu punt de vista, la Carme i el poble de Salt eren des de feia molt de temps una parella de fet ; que s’estimaven bojament, amb deliri; i que ens havien convocat allà per celebrar plegats aquesta unió entre ambdós, perquè ...