Diumenge, 23 de novembre de 2025
Passen pocs minuts de les cinc de la tarda quan tot el cel de la planura empordanesa que m’encercla es prepara per donar la benvinguda al tardorenc capvespre. Cap soroll estrany trenca la màgia de l’escena que es projecta sota la blavor enfosquida d’un cel llis, net de núvols. Només una estreta filagarsa de boira es perfila sobre la carena per on aviat s’amagarà el sol.
De sobte, com per art de
màgia, apareix en el cel una immensa munió allargassada d’estornells volant
sobre el meu cap al compàs d’un ritme ancestral i silenciós. Tan sols escolto
el zum-zum rítmic de l’aire batut per les infinites ales. A les ordres d’un
invisible director d’orquestra, l’ocellada no para de canviar abruptament el
sentit i la direcció de la volada: ara a la dreta, ara a l’esquerra; ara amunt,
ara avall; ara a l’est, ara a l’oest...
Sense que me n’hagi adonat, han arribat de totes bandes més i més moixonades d’estornells. Són incommensurables. Algunes bandades es fusionen en una de sola, gegantina. Hi ha moments que el cel s’enfosqueix per la negror dels ocells batents. Sovint, els immensos núvols voladors adopten formes dinàmiques capricioses que es desfan al moment, per fer-ne una de nova totalment diferent.
A mesura que el sol, lentament, es va acostant a l’horitzó el vol dels
estornells es va fent més i més baix. Les grans moixonades es van separant en
petits eixams que, de cop i volta, es llancen en picat sobre els cimalls dels
pins dels turons que omplen la planura, per desaparèixer misteriosament enmig
de la pinassa.
En pocs minuts, el cel queda net com una patena. La creixent foscor
s’ensenyoreix de la plana que assisteix, ara, a l’eixordadora piuladissa dels
invisibles estornells amagats en els pins. Me’ls imagino cofois explicant-se
els esdeveniments del dia que just s’acaba. La xerradissa va minvant a poc a
poc fins al silenci absolut. La negror de la nit s’apropia de la plana
empordanesa.
Demà naixerà un nou dia i els estornells, una altra vegada, ens sorprendran
amb el seu fascinant ball per fer-nos memòria, tossuts, que formem part de la
natura.
__________________________