Dimarts, 13 de desembre de 2022
Em fixo en una parella de jubilats que, davant meu, caminen a poc a poc pel Passeig de Girona, de Salt. No tenen pressa: xerren tranquil·lament entre ells. Van agafats de la mà, amb els dits entrellaçats. No recordo que els meus pares ho fessin gaire; ells solien anar de bracet. També nosaltres –la MR i jo– quan passegem, anem agafats de la mà. De joves, però, l’agafava per l’espatlla. Ara ja no puc: al cap de poca estona de tenir el braç alçat, l’espatlla em fa mal. Limitacions de l’edat!
Tinc la impressió que avui dia les
parelles més joves, quan passegen, no acostumen ni agafar-se de la mà ni tampoc
a anar de bracet. Ho fan un al costat de l’altre –sense cap contacte físic– o,
en tot cas, agafats per la cintura o amb el braç sobre l’espatlla de l’altre.
Per altra banda, aquest costum d’agafar-se de la mà no és universal. Entre les
parelles marroquines de Salt no és estrany veure la dona caminant un o dos passes
enrere del marit quan van pel carrer. La sang se m’encén: em sembla una mostra
ignominiosa de la submissió de la muller al marit tan arrelada en la cultura musulmana. De fet, el mot àrab «islam» significa,
literalment, «submissió».
Parlant de parelles que s’agafen de la
mà, em ve al cap una de les darreres fotos que vaig fer als meus pares: la mà
dreta de la mare agafa un parell de dits de la mà esquerra del pare. Ho fa amb
molta delicadesa, com si tingués por d’estrènyer-los massa fort. Són uns dits
ossuts, solcats per petites venes blavoses, coberts d’una pell arrugada i fina
com el paper de fumar. Va ser el darrer gest de tendresa entre ells. Era el dia
que el pare feia 92 anys, dissabte 27 de juny de 2010. Quinze dies després, el
pare moria. M’he fet un tip de mirar i remirar aquesta instantània plena de
tendresa.
Vull creure que totes aquestes
manifestacions sinceres i espontànies d’afecte –agafar-se de la mà, abraçar-se,
fer-se un petó...– perduraran en el temps. Que no arribarà mai el dia que, en
nom de ves a saber què –el precepte d’un llibre sagrat, la legislació d’un
govern esbojarrat...–, algú gosi prohibir-les.
____________________________
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada