Dimarts, 5 de març 2024
Ara fa poc més de dos anys –concretament
el 25 de febrer de 2022– Vladimir Putin, President de la
Federació de Rússia, va ordenar la invasió militar d’Ucraïna. Malgrat
l’ajuda militar constant que Ucraïna ha rebut per part dels països de l’OTAN i les
sancions econòmiques imposades a Rússia per bona part dels països occidentals,
Moscou manté l’ocupació d’algunes
regions frontereres ucraïneses. El conflicte sembla, aparentment, militarment
estancat en el front i el seu desenllaç continua envoltat d’incertesa. Volodimir Zelensky, president d’Ucraïna,
reclama una implicació més decidida per part dels membres de l’OTAN, tant per
posar fi a la invasió russa com per
prevenir una possible extensió de la
guerra a altres països europeus.
L’atac rus va provocar de manera
immediata que Suècia i Finlàndia –països geogràficament molt pròxims a Rússia i
que fins aleshores s’havien mantingut neutrals en l’àmbit de les aliances
militars– sol·licitessin l’ingrés a l’OTAN. Finlàndia hi va entrar oficialment el
4 d’abril de 2023. El cas suec s’ha endarrerit per les reticències d’Hongria, però
el seu parlament va donar finalment els vistiplau el el 24 de febrer de 2024,
obrint la porta a una adhesió imminent.
Heus ací una successió de fets recents
que han contribuït a tensar encara més l’escenari internacional:
[9-11/02/2024] Donald Trump, més que probable
candidat republicà a les eleccions presidencials de novembre als EEUU, insinua
que, si torna a la Casa Blanca, no defensarà cap país de l’OTAN que no compleixi
els compromisos d’inversió en defensa. «De
fet, no només no protegiré aquests països —va afirmar— sinó que animaré [Rússia]
que faci amb ells el que li roti. Han de pagar allò que els pertoca.» Les seves
paraules han provocat inquietud en molts governs europeus, que temen un
replantejament radical del paper fundacional de l'OTAN de si Trump recupera la
presidència.
[26-02-2024] Emmanuel Macron, president de França, afirma que no es pot descartar
que la Unió Europea (UE) hagi d’acabar enviant tropes terrestres a Ucraïna per evitar
una victòria russa, reconeixement, tanmateix, que no hi ha consens entre els estats
membres.
[28-02-2024] La presidenta de la Comissió Europea –braç executiu de la UE– reclama
reforçar la indústria de defensa europea i insta els estats membres a incrementar
la inversió en defensa. Alhora, proposa la creació d’una nova arquitectura de
seguretat continental i un augment dels fons destinant a la fabricació d’armament.
A aquest panorama ja d’entrada alarmant
cal afegir-hi la guerra oberta entre Israel i Hamàs a la
Franja de Gaza, iniciada el 7 d’octubre de 2023 i encara ben viva. El conflicte
podria estendre’s fàcilment als països veïns —Egipte, Jordània, Líban, Iraq,
Síria, Iemen...— i implicar-hi també les grans potències occidentals. Les
tensions a l’estret Bab-el-Mandeb –a la sortida del Mar Roig, en el golf d’Aden, a l’Oceà Índic– on els hutis del Iemen —simpatitzants de Hamàs— ataquen vaixells
de grans companyies navilieres vinculades amb els Estats Units, el Regne Unit o
França, amenacen una de les rutes comercials marítimes més importants del món:
la que uneix Àsia i Europa a través del mar Roig i el Canal de Suez.
Amb aquest rerefons bèl·lic a Europa i a
l’Orient Mitjà, el proper mes de juny se celebraran eleccions al Parlament
Europeu. Segons diverses enquestes, i observant la tendència en múltiples parlaments
nacionals —on l’extrema dreta té representació en 21 dels 26 països de la UE—
no es pot descartar un ascens significatiu de les forces conservadores i ultradretanes.
Si aquest escenari coincidís amb una victòria de Donald Trump el novembre, el fràgil
equilibri mundial, no només en l’àmbit militar sinó també en el terreny econòmic
i mediambiental, podria quedar profundament alterat, amb conseqüències del tot
imprevisibles.
És en aquest punt que el meu pessimisme
congènit em fa témer el pitjor: una guerra a gran escala. La història és ben
eloqüent a l’hora de mostrar com la humanitat ha «resolt» –és un dir– les grans
crisis que periòdicament l’han sacsejada. Amb l’agreujant que, avui, les
decisions que poden determinar el rumb del món són —o podrien acabar essent— preses
per personatges sinistres com el tsarista Vladimir Putin, que no amaga la seva nostàlgia
de l’antiga URSS i el seu desig d’estendre la seva influència sobre els estats
bàltics; o per un Donald Trump imprevisible
i megalòman. Tot això, sota la atenta —i fins ara silenciosa— mirada de l’ignot Xi Jinping, president d’una Xina cada dia més
poderosa i influent.
Nosaltres, la gent de peu, sembla que
només puguem assistir com a espectadors impotents a les decisions d’aquests dirigents
i dels poders polítics i econòmics que els sostenen, a l’espera que un
dia els informatius anunciïn que la guerra ha esclatat. Tal com li va passar al
poeta anglès W.H. Auden, que es va assabentar de l’inici de la
Segona Guerra Mundial assegut a la barra d’un tuguri de Nova York, com recorda la
primera estrofa del seu poema Setember 1, 1939:
September 1, 1939
I sit in one of the drives
On Fifty-second Street
Uncertain and afraid
As the clever hopes expire
Of a low dishonest decade:
Waves of anger and fear
Circulate over the bright
And darkened lands of the earth,
Obsessing our private lives:
The unmentionable odour of death
Offends the Setember night.
M'assec en un dels antres
del carrer Cinquanta-dos
indecís i espantat
mentre moren les grans esperances
d'una dècada baixa i deshonesta:
onades de rancúnia i de por
corren sobre les terres
brillants i enfosquides del planeta
i obsessionen les nostres vides privades:
la inefable olor de la mort
ofèn la nit de Setembre.
Només em queda el consol de creure que
aquesta mena de reflexions sobre el futur col·lectiu de la nostra humanitat són
propis de l’edat i que –independentment de la situació que s’estigui vivint, sigui
bona o dolenta– les persones mitjanament sensibles, en fer-nos grans i massa
pendents del futur que espera als nostres descendents, tendim majoritàriament
al pessimisme. Per si de cas m’he posat a fullejar els Dietaris de Stefan Zweig, per esbrinar els pensaments del gran escriptor austríac en els preàmbuls de les dues guerres
mundials del segle XX que li van tocar viure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada