Diumenge, 23 de febrer de 2025
Quan fa uns quants anys vaig començar a
escriure aquest blog personal Apunts de vida m’havia fet el
propòsit de no abordar temes relacionats amb la política. Però els
esdeveniments inquietants que estan succeint en el nostre món m’obliguen a
contravenir-lo, ni que sigui de manera puntual.
Durant aquest primer mes des de la presa
de possessió de Donald Trump com a
president dels EUA s’han produït continus anuncis d’actuacions imminents que, si
finalment es materialitzen, poden capgirar completament l’ordre mundial actual:
- Interès per ampliar les fronteres dels EUA, incorporant Groenlàndia als EUA (actualment pertany a Dinamarca), modificant les fronteres amb Canadà i Mèxic, controlant el Canal de Panamà...
- Voluntat de negociar directament amb l'oligarca rus Vladimir Putin la fi de la guerra d'Ucranïa, deixant de banda Volodímir Zelensky —actual president d'Ucraïna i que Trump qualifica de dictador— i la Unió Europea.
- Impedir que el poble palestí retorni al seu territori de Gaza del qual ha estat expulsat per l’exèrcit israelià, per convertir el territori en un resort turístic.
- Amenaça d’una guerra comercial contra la Xina, Canadà, Mèxic i la UE, amb la imposició de forts aranzels a l’entrada als EUA de productes procedents
d’aquests territoris, contravenint així les regles del comerç internacional de
l’Organització Mundial del Comerç (OMC)
- Retirada dels EUA de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
- Retirada dels EUA de l’Acord [Climàtic] de París, signat
el 2015.
- Deportacions massives d’immigrants irregulars des de EUA als seus països d’origen. Alguns són traslladats a la presó de Guantànamo encadenats i amb grillons, com es feia amb els esclaus fa més d’un segle.
- ...
La llista és molt més llarga. En tot
cas, tot i el component propagandístic que hi ha al darrere
de molts d’aquests anuncis, és evident que Donald Trump –acomboiat pels tecnòcrates
multimilionaris que l’han enaltit fins a la presidència– no deixa de ser un
egòlatra molt perillós i imprevisible que, sens dubte, trastocarà la realitat del
món actual.
Sembla com si a la Unió Europea, tot això
que està passant, l’hagués agafada per sorpresa. Començo fins i tot a dubtar si
els països de la UE, tal com havien reiterat moltes vegades, es mantindran units i ferms en la defensa i supervivència
d’Ucraïna, el destí de la qual ara sembla estar en mans dels oligarques Putin i
Trump. Ens hi estem jugant la llibertat i la supervivència de les nostres
democràcies.
Eva Vázquez – El País – 14/07/2024
El meu amic PH n’ha fet una anàlisi acurada que m’ha enviat avui coincidint amb les decisives eleccions al Bundestag d’Alemanya [1], en les quals previsiblement l’extrema dreta alemanya –personalitzada pel partit polític Alternativa per Alemanya (AfD)– serà la segona opció més votada.
El capitalisme liberal, representat políticament des de la Segona Guerra
Mundial, pel centredreta conservador i el centreesquerra reformista, tant a
Europa com als EUA, està naufragant ràpidament. Com escoltava avui, s'ha
rovellat.
La globalització neoliberal ha tret de la misèria molta gent arreu del món,
però no ha sabut, o no ha volgut, compensar les classes mitjanes i
treballadores dels països del Primer Món.
La desigualtat a l'Occident ric ha crescut escandalosament, i la vida s'hi
ha tornat més complicada i més insegura econòmicament; el futur és més incert
per al jovent.
No és d'estranyar que molta gent escolti els cants de sirena dels
populistes.
Doncs, a Alemanya, tres quarts del mateix. El país de la serietat, la
puntualitat i l'exactitud està fent
aigües. Els seus trens ja no arriben a l'hora, la indústria amenaça de tancar
fàbriques, l'energia és cara, les infraestructures no han rebut les inversions
que necessitaven i el país es va omplint d'immigrants, amb onades recents molt
significatives: sirians i ucraïnesos.
Avui, potser, pararan l'extrema dreta de l’AfD, però ¿canviarà alguna cosa en
la manera de fer del govern centrista que surti? No tenen gaire marge, a no ser
que sacrifiquin els seus principis i assimilin els postulats de la dreta
radical, cosa que els faria indistingibles d'aquesta.
L'altre problema és la incapacitat del sistema polític rus d'arribar a ser
una democràcia liberal. Sembla impossible. Amb sort, ens estarem mirant de reüll
i amb desconfiança sempre, armant-nos
fins a les dents a costa del sistema social. I si Europa es defineix per alguna
cosa, és per la seva cobertura social, que no tenen ni els EUA ni Rússia ni la
Xina. ¿Haurem d'anar-la desmuntant progressivament per arribar als pressupostos
de defensa d'aquestes potències?
Ho veig molt negre, Carles. No imagino pas un retorn a les dictadures ni
una tercera guerra mundial, però sí que temo una gradual americanització
d'Europa: winners i losers, campi qui pugui. Nosaltres ho
viurem des de la barrera, però els fills i els nets...
Tant de bo hi hagi prou intel·ligència en qui ens governi per treure'n
l'entrellat i sortir d'aquest atzucac. Caldria que Europa s'unís, però no
passarà: els vàndals ja han travessat les portes de Roma i no s'aturaran.
De totes maneres, si d'alguna cosa ha servit aquesta situació, és per fer caure la bena dels ulls dels europeus i així adonar-se que el nostre benestar depenia cegament de la voluntat de tercers: l'escut militar i de comunicacions dels EUA, l'energia barata russa i la balança comercial favorable amb la resta del món. Això s'ha acabat. A veure com ho arreglem.
Em reconec impotent d’actuar en conseqüència davant d’aquesta realitat que condicionarà fortament la vida dels meus fills i nets, i de molta altra gent. Això mateix li deu passar al magnífic escriptor i articulista Manuel Vicent, a la vista de l’article que publicava el diari El País el passat 16 de febrer.
Vivir, bailar, es lo que hay
Cuando la raza humana desaparezca de la Tierra, se oirá por todo el mundo,
desiertos, selvas, montes y valles, a todos los animales del planeta gritando
cada uno en su lengua: ¡albricias!. Pájaros de todas clases, jilgueros, mirlos,
golondrinas y también cuervos y otras aves de rapiña podrán hacer sus nidos y
poner los huevos en la Capilla Sixtina. El Despacho Oval de la Casa Blanca, el
trono del palacio de Buckingham o el sillón de oro del Kremlin estarán ocupados
por sucesivas dinastías de chimpancés y visto desde el universo, nadie será
capaz de distinguir la diferencia en este cambio de régimen. Durante su reinado
irá creciendo la hiedra hasta la rodilla en el asfalto de todas las ciudades,
en la Quinta Avenida, en los Campos Elíseos, y luego ascenderá por las paredes
hasta lo alto de los rascacielos y toda la cultura de nuestra civilización, el
Louvre, el Museo del Prado, la Galería de los Uffizi, desaparecerá bajo las
ruinas.
La aventura de la humanidad habrá sido solo el chisporroteo de una cerilla
que prendió un enigmático creador frotándola en su trasero. Tarde o temprano
esto sucederá y ya no tendrá sentido haber esculpido el David de Miguel Ángel,
haber escrito el Quijote, ni haber pintado La Gioconda. Todo habrá sido un
juego vano de unos seres que se creyeron dioses. Pero tal vez, cuando la
humanidad desaparezca, la belleza quedará a salvo en suspensión en el aire y
los vencejos la llevarán en el pico gritando.
Heidegger dijo que el-hombre-es-un-ser-para-la-muerte. Lo escribió
así, formando una sola palabra. A este mundo hemos venido a morirnos. Este es
el único destino de la humanidad, por tanto, nuestra esencia consiste en
nuestra existencia, en ese baile absurdo al que hemos sido invitados por el
azar. Mientras estás vivo, te toca bailar, eso es lo que hay. Unas veces suena
el vals y otras el saxo del payaso. En el mejor de los casos el triunfo es ese
laurel que crece en una grieta inasequible del acantilado con el que serás
coronado durante la caída.
Fins fa poc em considerava un home
afortunat pel fet que, tot i haver viscut de petit la dura postguerra, la meva
vida ha estat eminentment tranquil·la, allunyada de guerres properes i exempta
de grans convulsions socials. Amb esforç i treball, i amb la generositat
infinita dels pares, he pogut assolir un estatus social i econòmic que ells no
van poder tenir i, juntament amb la MR, tirar endavant una preciosa
família.
_(cropped).jpg)
.jpg)
Molt probablement aquests
personatges –curiosament, tots homes– marcaran el destí del nostre món en els
propers anys. Al temps.
[1] Resultats de les eleccions: CDU/CSU (dreta
conservadora): 28,52%; AfD (extrema dreta): 20,8%; SPD (socialdemòcrates):
16,41%; Grüne (verds):11,61%;…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada