«El meu Salt i el del futur»

Dimarts, 24 d’octubre de 2023

Coincidint amb el Dia Internacional de les Biblioteques i en el marc dels actes de la celebració del 40è aniversari de la independència de Salt, que s’estan fent al llarg de l’any 2023, avui s’ha presentat a la biblioteca Iu Bohigas de Salt el llibre El meu Salt i el del futur.

Tal com el meu amic i col·lega,  Miquel Berga –comissari dels actes de celebració–, diu en el pròleg del llibre «aquest pretén ser una mostra parcial d’una realitat [la de Salt] rica i plural, dura i estimulant. .../... Vol ser com una parada en el camí de la nostra història comuna: un espai modest de celebració, però també i sobretot, de reflexió conjunta per encarar el futur amb objectius compartits». És per això que el llibre aplega les contribucions que han escrit expressament per l’ocasió els quatre darrers alcaldes de Salt i també quinze persones vinculades amb el municipi.

En Miquel Berga –amb la seva bonhomia habitual– em va demanar que l’acompanyés en la presentació del llibre i que m’encarregués de preparar-ne el guió. Aquest encàrrec va fer que em llegís íntegrament el llibre –que només havia fullejat molt per sobre– per tal de triar els fragments que llegiríem i comentaríem durant l’acte.

Moltes de les contribucions del llibre són records del Salt dels anys 80. Vaig triar el de l’Eva Vázquez, articulista del diari El Punt Avui. El seu escrit Mil nou-cents vuitanta-tres –en referència a l’any de la segregació de Salt del municipi de Girona– és un recull preciós de les seves vivències d’adolescent, quan encara vivia a Salt, explicades des de la perspectiva que dona el pas del temps.

Un tret que sens dubte marca la realitat actual de Salt és el de la immigració (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, a 1 de gener del 2022, el percentatge població estrangera en el nostre municipi és del 38.1%). Per això vaig triar el text Una marroquina de Salt, en el qual Kaoutar Echchahet El Assaria explica les dificultats que va tenir per integrar-se en el dia a dia de la vida saltenca quan, l’any 2009, amb poc més de quinze anys, va arribar a Salt amb la seva família procedent del Marroc a la recerca d’una vida millor.

Els prejudicis i temors atàvics que la majoria tenim vers la gent nouvinguda fa que tendim a buscar entorns de convivència –barris, escoles, associacions...– amb taxes baixes d’immigració. Així, en el cas de Salt, molt saltencs de naixement varen optar en el seu moment per anar a viure a altres municipis de l’àrea metropolitana de Girona, alhora que avui dia molt jovent recent emancipat opta per no instal·lar-s’hi tot i els preus més econòmics dels lloguers.

Hi ha, però, excepcions, com és el cas d’Ingrid Guardiola –directora del Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona– que, procedent de Barcelona, va decidir fa un parell d’anys instal·lar-se a Salt i exercir de saltenca, tal com ho explica d’una manera exquisida en la seva contribució inclosa al llibre El meu Salt i el del futur. El seu escrit –del qual n’hem llegit dos fragments– és una defensa clara i contundent de la necessitat de compartir i de fer poble amb totes les persones del nostre entorn, independentment del seu origen i de les diferències que ens puguin separar. És un preciós al·legat a favor de la integració de les cultures que m’ha fet pensar en The Old Oak, la darrera i entranyable pel·lícula del director de cinema anglès Ken Loach.

S’ha projectat el vídeo de l’actuació que Xicu Masó i Josep Masó en el decurs de l’espectacle Salt i els fils invisible celebrat el passat 3 de març. Ambdós recorden d’una forma amena i distesa els inicis del Talleret de Salt –a finals dels anys setanta i principis del vuitanta–, embrió de la tradició teatral del poble de Salt que encara perdura.

El fotògraf saltenc Josep M. Oliveras ha clos l’acte explicant el rerefons de les seves fotografies incloses al final del llibre El meu Salt i el del futur, com a recordatori gràfic de la història del municipi.

Com ja resulta norma en la majoria d’actes públics que s’organitzen des de l’Ajuntament, els assistents a la presentació del llibre han estat els «habituals»: poc més d’una vintena de persones, la majoria «amics, coneguts i saludats». Tant se val: si més no m’ha servit per llegir-me a fons el llibre El meu Salt i el del futur i així descobrir nous i interessants personatges de la variada realitat saltenca.

______________________